Johannes Hinterberger

Una qüestió de passió

Ser formador d'alemany i professor d'alemany com a llengua estrangera i com a segona llengua (DaF/DaZ) és una de les meves grans passions.

Faig classe a alumnes de tot el món. El que més em fascina són els malentesos que poden sorgir en la comunicació. Suposo que precisament per això m'apassionen especialment la gramàtica de la llengua alemanya i les possibilitats d'expressar-se amb matisos.

Els meus participants s'adonen de seguida que miro les estructures de la gramàtica alemanya d'una manera que no sempre coincideix amb els materials didàctics clàssics.

Per a mi, per exemple, una pregunta que es pot respondre amb sí o no no comença mai a la posició 1, sinó sempre a la segona posició. Simplement hi falta la posició 1, que només existeix en les preguntes que no es poden respondre amb sí o no. Com que també domino algun llenguatge de programació, sovint veig les estructures de manera «meta-metalingüística». Per desgràcia d'alguns col·legues. *perdó.

Però com va començar tot?

Fa uns 13.768 milions d'anys, més o menys (la ciència s'hi baralla molt de gust i jo no m'hi penso ficar!), l'univers va sorgir, o bé el va crear Déu. Des d'aleshores, en tot cas, han passat moltes coses.

Sigui com sigui, un dia els meus pares es van conèixer. Primer van néixer els meus dos germans. Una mica més tard, jo. De nadó segur que plorava molt. Vaig passar una infància feliç en un municipi amb mercat que – mentre hi creixia – va ser declarat ciutat. Allà vaig anar a l'escola primària (l'anomenada Volksschule i la Musikhauptschule), i després a l'escola de comerç. De seguida vaig tenir clar que volia ser secretari costés el que costés, perquè l'alternativa, electricista, que havia provat com a feina d'estiu durant l'escola de comerç, no m'atreia gens. Però, com va voler el destí, tot va anar d'una altra manera.

Quan vaig començar la meva primera feina, estava contentíssim. Hi cobrava moltíssim per feines molt senzilles. Aleshores treballava com a «Assistance of the Assistance of the Area Manager West» per a «Die Gelben Seiten» (les Pàgines Grogues) a Salzburg. Encara va ser millor quan l'«Assistance of the Area Manager West» va plegar i em van donar el seu lloc. Uns anys després, aquella feina se'm va fer massa avorrida. Entenia perfectament per què l'«Assistance of the Area Manager West» havia marxat.

Ganes de canvi

Necessitava un canvi. Després de feinetes diverses i d'una fase realment extrema (sí, sovint sé de què parleu), vaig treballar per a una empresa de venda per catàleg. Primer al centre d'atenció telefònica i després al departament de màrqueting. Havia guanyat un concurs intern sobre una idea creativa i per això em van oferir canviar de departament.

Vaig aprofitar l'oportunitat amb molt de gust. Allà vaig descobrir la meva passió per les estructures tècniques i pel que s'anomena list broking, que popularment es coneix com a venda d'adreces, tot i que no és ben bé això. A l'empresa vaig aprendre SAS (Statistic Analyzing System) i, amb ell, SQL, i en el meu temps lliure volia saber-ho tot sobre HTML. Uns anys més tard em vaig establir pel meu compte amb una agència multimèdia. Allà el que comptava era la comunicació adequada: la comunicació de mercat.

A més de l'agència multimèdia, que organitzava pràcticament de tot – de pàgines web i publicitat clàssica fins a esdeveniments –, aleshores també vaig obrir un petit punt de trobada que cobria un buit que el meu lloc de residència d'aquell moment a Caríntia necessitava de debò (copisteria + terminals d'internet).

Un dels meus projectes d'internet d'aquella època (vegeu la imatge; al cap de poc temps tenia uns 1.350 membres) va arribar a tenir gairebé 80.000 usuaris just abans d'enfonsar-se, i això en una època en què gairebé ningú no tenia connexió a internet pròpia ni existia res semblant a Facebook. Per això en aquell moment també vaig decidir obrir un altre punt de trobada en una altra població.

Quan s'hi interposa un traficant de persones...

Per desgràcia, aquell cop vaig triar una població on el llogater va resultar ser un traficant de persones i un assassí (condemnat posteriorment). En aquella època vaig perdre tot el que es pot perdre en béns (materials). L'agència, els punts de trobada, els negocis.

El pitjor va ser que el traficant, com que jo sabia què passava, em va perseguir per tot Àustria. Així que vaig estar fugint, i avui entenc molt bé com se senten molts estudiants d'alemany que han estat o són perseguits per agressors als seus països d'origen.

Durant dos anys gairebé no podia moure ni un dit ni sortir en públic. La por de ser perseguit era massa gran.

Al principi la policia no va fer res, però al final d'aquells dos anys (2010) un inspector de policia em va contactar per interrogar-me. No me'n podia refiar. Només vaig estar disposat a trobar-m'hi amb unes mesures de seguretat extremes.

Per sort, després de la conversa amb l'inspector vaig tenir l'oportunitat de combatre els meus estats d'angoixa. Pas a pas vaig començar a tornar a orientar-me, o més ben dit, a orientar-me de nou. Síndrome de bore-out, deia el diagnòstic d'aleshores. Un estat que encara avui és molt perillós per a mi: la por de morir d'avorriment. Qualsevol rutina podria ser mortal per a mi.

Una sensació de sense sentit?

La meva lluita contra el sense sentit havia començat, pel que sembla. Al principi em vaig dedicar molt al sentit i al sense sentit de l'existència, però també de l'absència.

Em vaig registrar oficialment com a artista independent que observa el sentit i el sense sentit de l'existència. Em vaig matricular al batxillerat nocturn per distreure'm.

Per desgràcia, allà em vaig trobar amb estructures que feien com si no existissin mitjans moderns com internet. Les preguntes, sobretot les preguntes sobre els enunciats i les instruccions, no eren ben rebudes. Vist des d'avui, allà vaig aprendre com no vull ser de cap manera com a docent.

El batxillerat nocturn estava pensat per a 8 semestres. En els dos primers semestres havia fet la meitat de tots els mòduls. Quan em van demanar que anés més a poc a poc, se'm va fer massa avorrit, així que en 3 setmanes vaig fer els exàmens complementaris que calien per estudiar Multi-Media-Art, que m'havia posat al cap sí o sí. Tampoc no ho vaig aguantar:

Allà no es tractava d'art, ni tampoc de multimèdia. Es tractava de publicitat (però l'agència ja l'havia deixat enrere; ja no tenia ganes d'enganyar la gent per vendre-li productes) i d'abelles obreres amb títol universitari que, com a executores de la indústria del cinema, la publicitat i el màrqueting, han de complir ordres i la creativitat de les quals depèn de l'humor d'un superior, i no dels clients. En principi segur que és un camp apassionant, però per a mi ja no ho era. Així que vaig tornar a necessitar un canvi d'aires.

Aires nous

Quan em vaig acomiadar de la University of Applied Sciences, vaig trobar un anunci del Bildungsförderungsinstitut (BFI) de Salzburg on es feia publicitat d'un curs de diploma.

Al principi ni tan sols em vaig fixar en el curs de diploma; només em va cridar l'atenció el nom de la professora. Era la professora d'alemany de quan vaig fer els exàmens complementaris. M'hi vaig interessar més i vaig descobrir que es tractava d'alemany com a llengua estrangera i alemany com a segona llengua.

En llegir amb més detall el programa del curs de diploma, vaig anar descobrint cada vegada més àmbits que em fascinaven. Un cop inscrit, vaig poder combinar-hi i aportar-hi tot el que havia après i viscut fins aleshores.

Espòiler: amb «i equip» ara també em refereixo a mi. ☺️

Cursos d'alemany a la televisió, a YouTube, a Facebook i en altres llocs...

Després d'acabar el curs de diploma, van sorgir oportunitats noves i interessants.

En Gerhard i jo vam dissenyar un curs B1 per a participants (edicions: B1.1 i B1.2), que es va emetre per televisió, i a més vaig crear un canal a YouTube i un altre a Facebook. Cada setmana hi ha diverses oportunitats de participar gratuïtament en classes obertes, que es financen de la meva butxaca.

Mira els continguts de televisió

Alguns usuaris són membres del canal a YouTube i m'ajuden a pagar les despeses d'internet. Cada setmana es corregeixen centenars de textos i s'ajuda persones de tot el món a aprendre. Ara també hi ha la possibilitat de fer classes particulars (de pagament).

Tant en el disseny de mitjans com en la docència, ara també hi ha interès a analitzar la meva visió des d'un context científic:

Mira la conferència

A més, per un projecte artístic multimèdia la ciutat de Salzburg i l'escola universitària de formació del professorat (PH Stefan Zweig) em van concedir el premi «Sprachlos durch Migration» (Sense paraules per la migració):

Llegeix l'article original de Lisa Gold

Aquí pots veure la pel·lícula premiada:

Treballar el tema de quedar-se sense paraules em va fer veure fins a quin punt tot allò m'havia afectat a mi també. Per a mi va ser un projecte increïblement important, que d'aquesta manera va rebre un gran reconeixement.

Gratitud

Tot això – i molt més – m'omple de gratitud, alegria i felicitat. M'agradaria tornar-ne una part. De tant en tant vull ampliar aquest «sobre mi». Per això també tinc moltes ganes de veure què ens espera als participants i a mi en aquesta plataforma en el futur.

De moment et desitjo que gaudeixis aprenent, practicant i participant!

Salutacions cordials i tot el millor,

Johannes - «JoPhi» - Hinterberger
Formador i professor diplomat d'alemany com a llengua estrangera i segona llengua (DaF/DaZ)

Especialitats:

• e-teaching,
• e-learning,
• classes en línia (individuals, en grup, massives)

P.D.: Vida privada

Sí, en tinc. Qui participa a les meves classes també n'acaba sabent alguna cosa. Publicar-ho tot així, sense més, en una pàgina no em sembla gaire bona idea, perquè m'estimo més el contacte personal.